Lectura de Tesi Doctoral de Shahram Radei
- https://eseiaat.upc.edu/ca/esdeveniments/lectura-de-tesi-doctoral-de-shahram-radei
- Lectura de Tesi Doctoral de Shahram Radei
- 2020-07-16T11:00:00+02:00
- 2020-07-16T12:00:00+02:00
16/07/2020 de 11:00 a 12:00 (Europe/Madrid / UTC200)
Sala d'Actes INTEXTER, carrer Colom 15, Terrassa
Avís lectura tesi doctoral
Doctorand: SHAHRAM RADEI
Títol: Improvement of polyester dyeing at low temperature
Director: José María Canal Arias
Directora: Mònica Ardanuy Raso
Lloc: Sala Seminari de l'INTEXTER - Campus TERRASSA / Videoconferència *
Data: 16 de juliol de 2020 - Hora: 11:00
Programa doctorat: ENGINYERIA TÈXTIL I PAPERERA
* Si en la data prevista no es pot accedir a l'escola o algun membre del tribunal no pot desplaçar-se, la lectura de tesis doctoral se realitzaria per videoconferència
RESUM:
En aquesta tesi, s'ha estudiat la tintura de polièster a baixes temperatures amb dos mètodes diferents: el mètode d'esgotament i el mètode de termosol. El procés de tintura per esgotament es va realitzar amb colorants dispersos d'alt i baix pes molecular en presència d'una petita proporció de dos auxiliars aromàtics no tòxics i d’origen natural (o-vanillina o cumarina) en un co-dissolvent orgànic (acetat de n-butil) en un sistema de micro-emulsió. D'aquest procés de tintura es van analitzar els paràmetres cinètics i termodinàmics. Els valors d'entropia i els coeficients de difusió d'activació es van obtenir a partir de la teoria de les velocitats absolutes de tintura. També es van determinar les solideses de la tintura a la rentada i a la planxada. L'estudi va demostrar que la intensitat del color i l'absorció del colorant en el polièster amb aquesta nova formulació de micro-emulsió a baixa temperatura (95ºC) és similar a l'aconseguida amb un sistema d'alta temperatura a 135 ºC. A més, aquest nou sistema de micro-emulsió té l'avantatge d'utilitzar auxiliars biodegradables i no tòxics, sent el sistema de tintura favorable des del punt de vista econòmic i mediambiental. Al comparar els dos auxiliars, es va veure que, en general, les mostres de polièster tenyides amb el sistema d'acetat de n-butil/o-vanillina van produir una major intensitat de color (K/S) i un major percentatge d'esgotament que les tenyides amb acetat de n-butil/cumarina. Es van obtenir valors d'energia d'activació, entropia d'activació i coeficient de difusió més alts per a les mostres de polièster tenyides amb acetat de n-butil/o-vanillina respecte a les de cumarina/n-butil.
El procés de termosol es va dur a terme amb un colorant dispers de baix pes molecular utilitzant banys d'impregnació diferents (amb o sense lecitina) introduint la variable de dos temps d'impregnació diferents (un minut o quatre hores). L'estudi va demostrar que els valors de K/S, l'eficiència de la tintura i la concentració de colorant a la fibra (mg de colorant/g de la fibra) de les mostres de polièster tenyit van augmentar a causa de l'acció de la lecitina. Això revela que si la solució d'impregnació conté lecitina es requerirà menys quantitat de colorant per aconseguir la mateixa intensitat de color en el teixit de polièster. A més, les mostres tenyides amb quatre hores d'impregnació a temperatura ambient condueixen a una major intensitat de color, eficiència i concentració de colorant a la fibra que les mostres de polièster termosolades després d'un minut de temps d'impregnació.
Comparteix: