Un investigador de la UPC-ESEIAAT participa en la introducció d’un xip dins de l’òvul d’un ratolí

• L’experiment s’ha realitzat per estudiar la mecànica cel·lular de l’òvul mesurant les forces dins de l’òvul des de que s’introdueix l’espermatozoide fins que l’embrió es divideix en dues cèl·lules
• El  xip  funciona com a sensor mecànic  i té un grossor  tres vegades menor que un virus com el SARS-CoV2.

Robert Castilla és professor de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya·BarcelonaTech (UPC). Castilla ha col·laborat en un experiment gràcies al qual un equip,  liderat per científics del CSIC a l’Institut de Microelectrònica de Barcelona IMB-CNM, ha fabricat e introduït un xip a l’interior de cèl·lules vives de ratolí per detectar canvis mecànics que es produeixen en etapes primerenques de desenvolupament. El resultat de l’experiment s’ha publicat recentment a la prestigiosa revista Nature Materials.

Robert Castilla és professor de l’ESEIAAT i  investigador al Laboratori de Sistemes Olehidràulics i Pneumàtics (LABSON) de la UPC a Terrassa. Castilla ha realitzat un conjunt de simulacions  del comportament del pronucli a l’interior d’una cèl·lula de ratolí amb eines  de mecànica de fluids computacionals(Computational Fluid Dynamics CFD). D’aquesta manera, ha contribuït a que l’equip científic coliderat per José Antonio Plaza del   CSIC i Anthony C.F. Perry de la Universitat de Bath (UK)  pugui interpretar millor la dinàmica de l’embrió des dels moments inicials de la fertilització.

Aquestes simulacions formen part d’una recerca  singular que ha liderat el CSIC a  l’Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM) i la Universidad de Bath, i en la  que han participat investigadores i investigadors de la Universidad de Granada i la Universitat Politècnica de Catalunya·BarcelonaTech(UPC) amb el finançament del Pla Nacional d’I+D+I.

L’experiment  ha consistit en la fabricació i la introducció  d’un xip de gruix tres vegades menor que el d’un virus dins de l’òvul d’un ratolí,  que ha funcionat com un sensor mecànic. El treball, publicat a la revista Nature Materials, mesura les forces que reorganitzen l’interior de l’òvul des de que s’introdueix l’espermatozoide fins que l’embrió es divideix en dues cèl·lules. Els xips han estat fabricats a la sala blanca de l’IMB-CNM.

Amb el xip a l’interior de la cèl·lula, els científics poden detectar els canvis mecànics que es produeixen en etapes primerenques de la fertilització i  han pogut mesurar les forces que reorganitzen a l’interior de l’òvul, és a dir, el seu citoplasma. Per explicar i interpretar aquestes forces el model desenvolupat per l’investigador de la UPC-LABSON Robert Castilla ha estat clau.

Aquesta investigació és important perquè la detecció d’aquestes forces s’han realitzat per primer cop de manera directa, des de l’interior de l’embrió durant tot el procés de fertilització. Aquest treball serà molt útil en un futur per a la medicina de la fertilització i també per a l’estudi de malalties relacionades amb problemes de malformació als processos inicials de formació de l’embrió

Enllaços relacionats

• Accés a l’article publicat a la revista Nature Materials