Raons de pes de l’enginyeria

Article publicat a Fulls d’enginyeria el 14 de març de 2022

Tal i com va publicar recentment Fulls d’enginyeria, l’informe 'Treball per ocupacions' realitzat per “L’Observatori de Treball Model Productiu” del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya conclou que l’enginyeria és la professió que lidera el mercat laboral, amb diferència. Entre les 10 professions millor posicionades, vuit tenen l’enginyeria com a protagonista. Als que tenim la responsabilitat de formar enginyers i enginyeres, aquesta dada no ens sorprèn, ja que és una constant consolidada des de fa anys. Aquest fet constata la solidesa de la nostra professió, tant en el pla social com en l’empresarial. 

Aquesta realitat, però, em provoca una pregunta que em porta més enllà de les xifres que mostren l’horitzó tan positiu per a qui decideixi estudiar enginyeria. La pregunta és en sí mateixa molt simple. Per què aquesta alta demanda de professionals d’enginyeria? Les raons les podem trobar en l’alta productivitat que generen en tots els sector econòmics i productius, en la seva gran capacitat per solucionar problemes, en un elevat pragmatisme que orienta sempre l’execució de qualsevol projecte cap a l’eficiència i, finalment, una sèrie d’aptituds i actituds que atresoren de manera molt diferenciada aquells que han estudiat una enginyeria. Aquestes serien les principals raons relacionades amb un perfil professional extraordinàriament atractiu per a les empreses, desembocant en una elevadíssim nivell d’absorció per part del mercat laboral.

Tanmateix, des del meu punt de vista, hi ha d’altres motius que transcendeixen les estrictament laborals i que van més enllà dels plans d’estudis de les enginyeries. I és que la societat del segle XXI s’enfronta a una sèrie de reptes i desafiaments nous. Alguns d’ells són conseqüència lògica del progrés que ha protagonitzat la tecnologia ja des de l’últim quart del segle anterior. Aquests envits requereixen de la participació dels enginyers i de les enginyeres, per poder revertir el progrés tecnològic en benefici del benestar social, per innovar i, fins i tot, per continuar avançant amb l’R+D+I disruptiva. La indústria 4.0, els avenços en enginyeria biomèdica, la fabricació additiva o les possibilitats de negoci i de fer ciència a l’espai són alguns exemples.

Hi ha, però, un repte substancialment significatiu que ocupa el nostre present d’una manera preeminent i que necessita de la participació de tots els actors socials, professionals i governamentals a nivell global. Es tracta de fer front de manera urgent i amb eficiència el repte planetari del canvi climàtic. En aquest sentit, els enginyers i les enginyeres del segle XXI s’esdevenen una figura clau. Orientar la producció i el consum energètic cap a fonts lliures d’emissions ja és una obligació moral envers el present i les futures generacions. Implementar metodologies d’economia circular en tots els sectors productius hauria de ser una estratègia normalitzada en pocs anys. Investigar en nous materials sostenibles, descarbonitzar la producció industrial, eliminar els combustibles fòssils de la mobilitat urbana, aconseguir un transport aeri i marítim net, etc.

I per assolir aquest repte de futur ens cal justament això: generacions de futur. Si sumem l'expertesa de les generacions consolidades amb la frescor i creativitat de les generacions que ara trien opcions tecnològiques, res és impossible. L'enginyeria ha estat i és clau en la productivitat eficient del present i en el desenvolupament sostenible del futur.

En definitiva, el que vull dir és que els enginyers i les enginyeres són l’actiu més important amb què compta la societat del segle XXI per transformar l’actual model de desenvolupament extractiu i totalment insostenible en un nou paradigma circular, sostenible, que asseguri l’habitabilitat del planeta, els seus recursos naturals, la seva diversitat biològica i el benestar de les futures generacions. És l’hora d’establir prioritats, és l’hora de la transformació i en aquest temps de canvis, reptes globals i d’incerteses, són necessaris, potser més que mai, les enginyeres i els enginyers. Vet aquí una raó de pes per entendre per què l’enginyeria és, i ha de ser, la professió més valorada pel mercat laboral i per la societat.

Xavier Roca

Director de la UPC-ESEIAAT