(Article publicat al Diari de Terrassa el dia 13 de gener de 2024)

2023 ja és el passat però cal no ser indiferents amb allò que deixem enrere, sobretot perquè és allà on es prefigura el futur. Dit d’una altra manera, el nostre present és la conseqüència del que vàrem fer ahir. Ho recalco perquè l’any passat, a Terrassa, els agents que conformem l’ecosistema d’Innovació tecnològica de la ciutat vàrem proclamar tots plegats que, efectivament, aquest ecosistema és un dels actius més valuosos de què disposa la ciutat i que hauríem de fer tot el possible per projectar aquest valor -molt desitjat per d’altres ciutats- cap a l’exterior. Així és com accedim a més oportunitats per captar recursos, l’economia de la ciutat camina cap a un horitzó de valor afegit, atraiem talent nacional i internacional amb professionals altament qualificats, es creen empreses innovadores, el teixit empresarial del gran Vallès pot conèixer i aprofitar el gran potencial dedicat a l’R+D i, en definitiva, Terrassa es transforma paulatinament en una veritable ciutat del coneixement.

Pel que fa a la universitat, ja hem posat fil a l’agulla. Fa poc mes de dos mesos, acompanyat per Joseba Quevedo (actual comissionat per a la recerca a la UPC Terrassa) vàrem presentar un Pla de Comunicació de la Recerca als 29 grups de recerca de la UPC. És a dir, a partir d’aquest any desplegarem una sèrie d’accions emmarcades en l’objectiu estratègic de posicionar la ciutat de Terrassa com a un dels motors d’Innovació estratègica de Catalunya. El centre d’interès d’aquest pla serà l’activitat de recerca, desenvolupament i  transferència tecnològica que dia a dia desenvolupen els més de 350 investigadors i investigadores politècnics, la majoria professors i professores dels tres centres docents de la UPC a  Terrassa: l’ESEIAAT, la FOOT, el CITM, afegint-hi també l’Intexter.

Engeguem aquesta iniciativa amb molta il·lusió en un any especialment positiu, perquè segons informes de la nostra universitat, hem doblat la xifra mitjana de captació de recursos dels darrers sis anys; som el campus de la UPC que més creix en ingressos i contractació absoluta, i liderem la sol·licitud de projectes. He de destacar que la major part dels recursos que els nostres investigadors han estat capaços de captar provenen de projectes internacionals, desenvolupats amb universitats i empreses tant nacionals, com d’arreu del món, adjudicats en dura competència amb d’altres universitats i centres de recerca . Aquest fet constata l’excel·lència de l’activitat dels nostres grups d´R+D, identificats a tota Europa i al país com aliats de valor i de confiança, que executen les seves innovacions en 18 àmbits tecnològics diferents, la qual cosa ens proporciona les molt cotitzades transversalitat i multidisciplinarietat per abordar problemes i reptes reals complexes.

D’això en diem predicar amb l’exemple, passar de les paraules i de les idees a la concreció dels fets. I per què estic convençut que cal fer aquest esforç?  A més de les raons que ja he citat abans, crec sincerament que, en primer lloc, tenim el deure d’explicar a la ciutadania i a la societat en general en què ens gastem els diners que provenen dels seus impostos; què som capaços de crear amb el seu esforç diari i solidari que ens permet treballar pel progrés i en definitiva pel seu benestar. En segon lloc, perquè com universitaris que som,  tenim també l’obligació social de la divulgació científica, de continuar consolidant una base social lliure de negacionisme i pseudociència que no oblidi mai els fonaments, la funció i l’essència del coneixement científic. I en tercer lloc, perquè més enllà de l’interès social que generen les notícies que apareixen als mitjans de comunicació sobre la nostra R+D, és també necessari arribar directament als nostres futurs aliats, a l’empresa, a les PiMes que no tenen la capacitat d’innovar, a les institucions territorials, en definitiva, al conjunt de la societat civil del nostre entorn. És precís que coneguin la nostra potència, que sàpiguen quant d’eficaços, competents i creatius poden arribar a ser els nostres investigadors. Hem de saber explicar-nos a través de la creació d’espais als que poder invertir temps en conèixer-nos i finalitzar la trobada amb la sensació d’haver-lo aprofitat. No sé si va ser  Henry Ford o Bill Gates qui va afirmar “si em quedés només un dòlar me’l gastaria en relacions públiques.“ I és que ens hem de tocar, mirar-nos, destinar alguns moments de la nostra agenda a explorar maneres de guany recíproc, de posar a la pràctica el famós win win  i encaixar les mans. En definitiva, sí, a la UPC donem un pas endavant i ens col·loquem a l’avantguarda per posicionar la ciutat de Terrassa com a un dels motors d’innovació a Catalunya, perquè som conscients del valor de la nostra tasca i empàtics amb les necessitats de la indústria. Qui ha treballat amb nosaltres n’és testimoni.

Xavier Roca

Director de l’ESEIAAT i Delegat del Rector de la UPC a Terrassa