• No es fabriquen, enlloc, mascaretes sanitàries reutilitzables des de fa molt temps. Per això, el teixit amb què es fabriquen és molt difícil de trobar.
• No és aconsellable fabricar  mascaretes domèstiques i menys amb teixits de cotó, perquè absorbeixen aigua i proliferen bacteris
• El Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme ha publicat recentment al BOE una disposició per flexibilitzar els requeriments tècnics temporalment en la fabricació de mascaretes.

Un equip d’investigació de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) a Terrassa assessora al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya sobre els requeriments tècnics que es necessiten per fabricar mascaretes sanitàries reutilitzables i segures. Els mateixos investigadors i investigadores també recomanen no fer ús de mascaretes domèstiques i, en cas d’extrema necessitat, aconsellen quins són els teixits més adients per fabricar mascaretes temporals efectives que no siguin d’ús clínic.

El Govern català s’ha posat en contacte amb investigadors i investigadores de la secció d’enginyeria tèxtil de la UPC a Terrassa per assessorar-se sobre la manera més ràpida i efectiva de fabricar mascaretes sanitàries  reutilitzables per fer front al COVID-19. Segons afirma la professora  Mònica Ardanuy, professora de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aerorespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), “fa molt de temps que no es fabriquen mascaretes que es puguin rentar, esterilitzar i reutilitzar perquè s’han generalitzat globalment a tot el món les d’un sol us. Per això, és molt difícil trobar al mercat els teixits amb que es fabricaven”.

De fet, les mascaretes han de complir la normativa sanitària FFP1, FFP2 o FFP3 i la seva certificació requereix molt de temps. Segons explica Mònica Ardanuy, “en cas que trobem teixits adients, el temps de validació amb el grau d’exigència fixat amb anterioritat a l’expansió del COVID -19  seria de setmanes o fins i tot de mesos”.

I és que el procés de fabricació de mascaretes reutilitzables contempla diferents fases. En primer lloc, s’han de seleccionar materials tèxtils amb alta capacitat de filtració de micropartícules. En segon lloc, s’han de realitzar assajos que confirmin la seva capacitat de filtratge, transpirabilitat i capacitat de respiració (a Espanya només els realitza al centre tecnològic AITEX, ubicat a València). Després, s’ha de fabricar el teixit i proveir-lo i finalment, s’han de confeccionar les mascaretes. Aquesta és la fase més senzilla, però, segons adverteix Ardanuy, “cal anar amb molt de compte amb el disseny per a que s’ajusti perfectament a la cara del professional sanitari.

Mónia Ardanuy afegeix que “a Catalunya comptem amb una indústria tèxtil molt potent, en particular en tèxtils tècnics, que podria engegar aquest procés de manera molt ràpida. De fet, totes aquestes empreses juntament amb associacions tèxtils, centres tecnològics i la UPC, ja estan treballant en aquesta direcció.”.

Regulació temporal

En aquest sentit, el 20 de març el es va publicar al BOE la disposició 3995 del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme sobre especificacions alternatives excepcionals en la fabricació de mascaretes EPI davant la seva  manca i mentre duri l’actual estat d’excepcionalitat. Segons es desprèn d’aquesta disposició, es podran comercialitzar a Espanya mascaretes sanitàries que compleixin les especificacions NIOSH i xinesa, amb l’autorització de les autoritats sanitàries de les Comunitats Autònomes i que disposin de la documentació tècnica que garanteixi aquestes especificacions, que són tres: eficàcia contra la penetració, resistència a la respiració i marcatge.

Per tant, tal i com afirma Mònica Ardanuy: “el fet que s’hagi flexibilitzat la normativa vigent des de fa pocs dies podria afavorir la rapidesa en la fabricació d’aquest material sanitari a Catalunya”.

Com han de ser les mascaretes?

Les mascaretes sanitàries han de ser hidròfobes, sobretot en la part exterior. Per tant el cotó està totalment desaconsellat perquè, tot i el seu grau de confort, absorbeix l’aigua i les microgotes amb virus. A més, es un teixit que, si no està tractat amb acabats antibacterians, afavoreix el creixement de bacteris.

D’altra banda, la capacitat de filtració d’un teixit varia significativament segons el diàmetre de la fibra, l’empaquetació o l’estructura del teixit, el gramatge i la densitat, entre d’altres. Per tot això, els investigadors tèxtils de la UPC insisteixen en què les solucions domèstiques no són aconsellables per a l’àmbit sanitari.

En tot cas, i per a un ús temporal no sanitari, les teles més adients per construir mascaretes protectores serien teles amb poca absorció d’aigua, fabricades amb fibres hidrofòbiques o que absorbeixin poca aigua (com polièster o polipropilè), teixits lleugers amb molta superfícies específica i per tant amb molta capacitat de filtració. També es poden combinar diferents capes de teles com fundes de coixins o draps de microfibra. Però sempre tenint en compte de que en aquest cas es tractaria de solucions d’un sol ús i que no fossin per aplicacions en l’àmbit sanitari, doncs no es té cap mesura objectiva de la seva capacitat de filtració.

“Es per tot això que cal ser prudents a l’hora de fabricar mascaretes amb tèxtils que no hagin estat mínimament testats i que garanteixin una capacitat de filtració adequada perquè poden donar una sensació de protecció que no és real.” conclou Ardanuy

Disposició 3995 del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme del 20/03 2020
https://www.boe.es/boe/dias/2020/03/20/