Estudiants de l’ESEIAAT de la UPC llancen amb èxit el coet supersònic suborbital més potent de Catalunya

La missió Bondar és el producte de la tenacitat, el talent i la passió per la tecnologia i l’aventura espacial de diferents generacions d’estudiants que han passat per l’associació Cosmic Research de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC). Ara, els 16 estudiants que actualment integren aquesta associació, en el qual hi ha tres estudiants de la Universitat del País Basc, han fet història: el seu somni de llançar el coet supersònic suborbital més potent construït fins ara a Catalunya s’ha fet realitat.

Crònica d’una fita històrica
Després d’anys de treball, el 23 de novembre, els 16 estudiants de Cosmic Research sortien de Terrassa, amb la seva furgoneta carregada amb el coet Bondar i la plataforma de llançament, en direcció a l’Arenosillo, a Huelva, fins arribar al camp de llançament de l’Instituto Nacional deTécnica Aeroespacial (INTA) del Ministeri de Defensa, instal·lacions del Centro de Experimentación del Arenosillo (CDEA). Els estudiants de l‘ESEIAAT disposaven, aquesta setmana del 29 de novembre al 3 de desembre, de finestres de llançament autoritzades pel Ministeri de Defensa.

En arribar a l’Arenosillo els deures ja estaven fets. Només quedava acoblar el coet, introduir el motor i ancorar a terra la plataforma de llançament, construïda pels mateixos estudiants, que pesa 248 kg i compta amb una torre de  6,2 metres de llargada, capaç de sustentar 50 kg de pes força i d’inclinar-se a 75, 80, 85 i 90 graus.

L’INTA havia atorgat als estudiants de Cosmic Research un dels cinc dies d’aquesta setmana per al llançament. Els estudiants de l'ESEIAAT havien triat com a dia del llançament el 30 de novembre, tenint en compte les condicions atmosfèriques, en una tarda assolellada i sense vent. El compte enrere va començar a les 13 h. Cinc hores més tard, el coet Bondar va arribar a la seva altitud màxima, a uns 7.800 metres, a una velocitat de 1.900 km/h. És com si un vehicle completés la distància que hi ha entre Terrassa i Sabadell en 30 segons. En arribar a la seva alçada màxima, l’ogiva del coet es va separar i va caure al mar sustentada amb un paracaigudes. Missió complerta!

Els 16 estudiants de Cosmic Research són Daniel Cantos, Marc Martí, Víctor Ubieto, Xavier López, Marc Bermejo, Marc Bono, Javier Hidalgo, Adam El Ghaib, Oscar Ortega, Arnau Pena, Marc Casanovas, Néstor Fuertes i Alba Badia, tots ells de l'ESEIAAT, juntament amb Ander Hospital, Iñigo Bouzas i Laura Burgos, de la Universitat del País Basc.

El més potent de Catalunya

Bondar és un coet d’alumini, amb una longitud de 2,61 metres, un diàmetre de 131 mm i un pes de 33 kg, que es va enlairar a una velocitat màxima de 1.500 km/h. El coet és modular i està format pel mòdul motor, el mòdul recuperació i el mòdul aviònica. El mòdul motor conté propalent compost per perclorat d’amoni, alumini i un aglutinant. Es tracta d’una fórmula similar a la que empraven els coets secundaris de la Space Shuttle de la NASA. El motor crema només durant sis segons, suficient com per impulsar el coet fins a 2,4 km d’altitud; després segueix ascendint per la pròpia inèrcia fins a uns 7.800 m. Les quatre aletes d’aquest mòdul són fonamentals per estabilitzar la trajectòria de Bondar. 

El segon mòdul és el que s’ha ubicat al centre del coet, anomenat de recuperació. Per a la seva caiguda al mar, conté un paracaigudes principal, un paracaigudes pilot i un llum d’albirament. El tercer mòdul és el més complex, anomenat d’aviònica, format per l’ogiva i un espai on viatja tota l’electrònica, com ara amplificadors de senyals, dues antenes, bateries i detonadors de separació. La seva funció és doble: enviar dades GPS al centre de control i activar els detonadors. La zona de l’ogiva s’ha deixat lliure per instal·lar en futurs llançament experiments de pagament.

En els darrers cinc anys, els estudiants de Cosmic Research han llançat 36 coets i han col·laborat amb l’Oficina Europea de Recursos para la Educación Espacial en España (ESERO) de l’Agència Espacial Europea als concursos nacionals i autonòmics de CanSat. A partir d’ara, seran recordats com l’equip d’universitaris que ha construït i llançat el coet més potent de Catalunya i el coet construït per estudiants més potent d’Espanya.

Suport d'institucions

Per desenvolupar aquesta missió, Cosmic Research ha comptat amb dos col·laboradors principals: d'una banda, l'Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial (INTA), que ha fet de mentor durant tot el procés i ha cedit les instal·lacions de llançament. D'altra banda, tres estudiants del grup BiSKY Team, de la Universitat del País Basc, que han ajudat en el desenvolupament de l’electrònica del coet.

A més, el projecte s'ha desenvolupat amb el suport de diverses empreses i entitats, que han patrocinat l’associació: l'ESEIAAT, el Ministeri de Defensa, el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya, HP, Siemens, ASPY, i2cat, Aeroports de Catalunya, l'Ajuntament de Terrassa, Grupo ays, FabLab Terrassa, EPIDOR, Altair, Nefab, Sinerges item, team gantt, LERMA, el Consell de l'Estudiantat de la UPC, el Centre Avançat de Tecnologies Mecàniques (Cat Mech) de la Universitat i el CIM UPC.

Bondar, una missió amb accent femení

Cosmic Research ha batejat tots els seus projectes que han precedit al Bondar amb noms de dones astronautes, com ara el projecte Mukai, en honor a l’astronauta japonesa Chiaki Mukai (Premi Príncep d’Astúries de Cooperació Internacional), i Resnik, en homenatge a Judith Resnik, la segona astronauta de la història als Estats Units, que va morir en l’accident del transbordador espacial Challenger l’any 1986.

De fet, qui coordina i lidera aquest equip d’estudiants és una dona. Es tracta d’Alba Badia, sabadellenca de 20 anys estudiant de quart curs del grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials.

Alba Badia ha agafat les regnes del projecte aquest curs, prenent el relleu de l’anterior coordinador, Víctor Ubieto, graduat el curs passat. Badia explica que va arribar als estudis d’enginyeria industrial casi per casualitat: “M’agradaven les matemàtiques, la física i la química, però no va ser fins al batxillerat quan em vaig decidir per l’enginyeria industrial. Els referents que tenia eren homes i no pensava que fos una professió per a mi, fins que vaig saber en què consistia i em vaig adonar que em serviria per formar-me en totes les tecnologies de què disposem".

De fet, per a Alba Badia la tecnologia “és sinònim de materialitzar tot allò que una dia semblava inimaginable perquè no té límits; podem arribar fins on ens proposem. El repte constant i trobar la solució més intel·ligent és el que més m’atrau de l’enginyeria. Per això m’agradaria integrar-me, en un futur, en el sector espacial, per ajudar a desenvolupar la tecnologia que inspiri properes generacions i que permeti millorar la vida de les persones”, assegura Alba.

El seu interès per la tecnologia aeroespacial la va animar a integrar-se a l’associació Cosmic Research, que té el suport del programa INSPIRE de l’ESEIAAT. “Sempre m’ha apassionat l’exploració espacial i la tecnologia que hi ha al darrere dels coets; Cosmic Research em proporcionava la possibilitat de posar a la pràctica la teoria que aprenem a classe i, a més, podia transmetre a la societat l’entusiasme que em va portar a estudiar enginyeria”, assegura l’Alba.

Sobre l’ambiciós projecte Bondar, la jove estudiant vallesana valora “la visió global que m’obliga a veure cada fase i cada part del projecte com un tot, un conjunt de detalls i decisions orientats a un objectiu amb el treball en equip, en el qual tots aportem la nostra expertesa i el nostre compromís. Això ens obliga a sortir permanentment de les nostres zones de confort perquè tots hem de fer de tot, des de calcular, dissenyar i construir a buscar patrocinadors, gestionar un pressupost, difondre les nostres activitats, etc.”

Ni molt menys les coses resulten fàcils en els projectes que desenvolupa Cosmic Research. En aquest sentit, Alba Badia sosté, per exemple, que ”la legislació en l’àmbit en el qual treballem és molt laxa, i això ens genera incerteses a l’hora de planificar o de dissenyar. A vegades, les coses no surten ni a la primera ni a la segona, i hem de treure la perseverança, els ànims i la fortalesa per continuar endavant. Com a enginyeres i enginyers hem de ser metòdics i ordenats, però la visió ’túnel‘ que tenim ens impedeix, de vegades, transmetre idees fora de la nostra disciplina. Les reunions generals que mantenim sovint semblen l’assemblea de l’ONU, perquè mecànics, elèctrics, aeroespacials o electrònics parlem en el nostre propi idioma tecnològic.”

D'altra banda, Alba Badia manifesta que “desgraciadament, m’he trobat amb situacions incòmodes pel fet de ser una dona. Sempre hi ha qui et pregunta com es prenen els nois que siguis una dona i que prenguis les decisions de l'equip. En general no trobo actituds masclistes, però és veritat que malgrat tingui més experiència que altres, a vegades pel fet de ser dona no valoren la meva opinió. Tinc constantment la sensació que he de donar més que la resta per demostrar que mereixo estar al capdavant. Amb tot, animo a les noies per a que no es deixin intimidar pels estereotips. Seguiu el vostre cor i feu allò que us agradi fer!”, conclou, amb entusiasme, l’estudiant.

Alba Badia va néixer a Sant Llorenç Savall l’any 2000. Actualment, viu a Sabadell. Li agrada llegir llibres relacionats amb l’espai i la tecnologia, sortir amb els amics, anar al cinema i navegar a vela. També és una seguidora del mundial de MotoGP i  troba sempre temps per fer algun viatge, jugar al pàdel i esquiar a l’hivern.

Més informació

• Web de Cosmic Research

• Vídeo del coet Bondar i l’equip Cosmic Research a Youtube

Previous Next