L’ESEIAAT de la UPC celebra el 120è aniversari de la inauguració del seu edifici històric amb el lema ‘l’Escola que inspira’
10/06/2024
El Palau d’Indústries, dels arquitectes Lluís Muncunill i Josep Domènech, conegut com l’Escola Industrial de Terrassa, és la seu de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC). Aquest edifici modernista emblemàtic va ser inaugurat el dia 3 de juliol del 1904, a la festa major de Terrassa, dos anys després que es poséssin en marxa els estudis d’enginyeria a la ciutat. Ara, l’ESEIAAT celebra el seu 120è aniversari.
La inspiració i l’esperit emprenedor d’un grup de persones del món científic, industrial i polític de la ciutat de Terrassa va impulsar la idea de construir un edifici on formar els professionals de l’enginyeria per consolidar i fer créixer el lideratge industrial i econòmic de la ciutat a la Catalunya de principis de segle XX.
Van ser industrials, empresaris, professors, científics i polítics com ara Bartomeu Amat, Joaquim Monset, Josep Freixa, Alfons Sala, Lluís Salvans, Albert Russinyol, Basilio Paraiso, Rafael Gasset, Matías Barrio, Nicolàs Oliva, Melquiades Alvarez, Josep Baltà i Pere Vacarises, entre altres, que van fer possible que Terrassa entrés a formar part del club exclusiu de ciutats espanyoles que disposaven d’una escola d’enginyeria, juntament amb Bilbao, Madrid i Saragossa.
Des de llavors, més de 40.000 enginyers i enginyeres s’han format a les mateixes aules per aportar la seva professionalitat, el seu talent i la seva inspiració al progrés social, industrial i econòmic del país.
Segons afirma el director de l’ESEIAAT, Xavier Roca, “iniciatives com les que va posar en marxa fa més d’un segle aquell grup de científics, polítics i empresaris els prefigura com a pioners de la que ara anomenen triple hèlix, és a dir, la unió d’esforços i voluntats de la societat civil per generar progrés a partir de la formació, de la generació i de la transferència de coneixement. Per això aquell esperit emprenedor i pioner ens continua inspirant i ens permet seguir contribuint a inspirar el futur. Si més no, inspirar és estimular i influir sobre l’intel·lecte, propiciar l’enteniment i les creativitat de maner eficaç. Per això, aprofitant aquesta efemèride, volem expressar que l’ESEIAAT és l’Escola que inspira.”
De fet, l’ESEIAAT de la UPC celebrarà al llarg d’aquest any el 120è aniversari del seu edifici històric amb una sèrie d’activitats de les que s’informarà properament, emmarcades sota el lema ‘L’Escola que inspira’, que s’integra en un logotip dissenyat per a l’ocasió. El logotip representa conceptualment l’element més conegut i emblemàtic de la façana de l’edifici, colorejat amb el blau corporatiu de la UPC i el taronja característic del maó, el principal element constructiu.
El caràcter inequívocament industrial de Terrassa
L’any 2002, amb motiu de la celebració del primer centenari de la creació dels estudis d’Enginyeria a Terrassa, la UPC va publicar el llibre ‘L’Escola Industrial de Terrassa. 1902-2002. Cent anys de vida universitària’, obra de la historiadora traspassada Lourdes Plans. Segons va escriure Plans, la primera setmana de juliol del 1904, amb l’alcalde Joan Vallhonrat i l’Ajuntament en ple, el governador civil Carlos González Rothows, el rector de la Universitat de Barcelona, Rafael Rodríguez Méndez, el diputat provincial José Griera, el president del Fomento del Trabajo Nacional, Lluís Ferrer Vida, i els representants de l’Institut Industrial, de la Cambra de Comerç de Terrassa, es va inaugurar el Palau d’Indústries, obra dels arquitectes Lluís Muncunill i Josep Domènech, que va construir els primers tallers al sud i a l’est de l’edifici. L’obra la va executar el constructor Salvador Carreras. Les primeres classes al nou edifici van tenir lloc a l’octubre del mateix any 1904.
Els actes d’inauguració van se amenitzats per les corals terrasenquens La llanterna, Los amigos, La juventud terrassense i les seccions de cant de la Fraternitat República i de l’Agrupació Regionalista, i es van ballar sardanes. La nit anterior es van celebrar balls de gala al Cercle egarenc, al Casino del Comerç i a la Fraternitat Republicana.
El diari barceloní El Liberal va destacar de l’edifici les seves instal·lacions docents i sobretot el departament de maquinàries.
Tal com continua explicant al llibre la historiadora, Muncunill va projectar l’edifici amb una planta en forma d’U inspirant-se en l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, obra de l’arquitecte Elies Rogent. Per això, Muncunill va dissenyar un cos de façana central molt destacat a les ales laterals amb una solemnitat accentuada pels arcs de mig punt. Però el que imprimeix caràcter singular a l’edifici és la introducció del color, del maó vist i de les aplicacions ceràmiques amb que adquireix un aire de modernitat, perquè contrasten amb el mur paredat i la pedra dels accessos principals.
Segons Lourdes Plans, el maó es converteix en l’element decoratiu principal, tot formant escacades i ziga-zagues. Les columnes adossades dels angles són de secció dòrica i estan coronades per pinacles. L’interior de l’edifici és d’una racionalitat extrema i reprodueix la disposició exterior. La construcció simbolitza la consolidació de caràcter inequívocament industrial de la ciutat. Quant a la decoració, destaca l’ampli vestíbul amb pintures murals de temàtica de comerç i indústria tèxtil fetes pel pintor Pere Viver, i el vitrall amb l’al·legoria de la indústria a l’escala d’accés del primer pis.
Comparteix: