Un investigador de la UPC a Terrassa descobreix un patró del canvi climàtic aplicant una nova metodologia
06/06/2018
El treball confirma grans canvis en zones geogràfiques molt importants per a l’equilibri climàtic de la Terra
L’investigador del grup de recerca Dinàmica i Óptica no Lineal i Làsers (DONLL) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) al Campus de Terrassa, Dario Zappalà, ha publicat recentment un estudi a la revista científica de referència ‘Earth System Dynamics’ en el qual es posen de manifest grans anomalies en les oscil·lacions de les temperatures a zones properes al Pol Nord i a l’Amazònia. Zappalà ha quantificat i ha caracteritzat aquests canvis, i ha trobat un patró fent servir una metodologia poc comú en l’estudi del canvi climàtic, que aplica a les oscil·lacions i als canvis d’amplitud i freqüència de les temperatures.
Segons explica l’investigador Dario Zappalà, “el clima del planeta és un sistema complex, on interactuen molts elements entre ells mateixos. Per entendre el seu funcionament i com o per què es produeixen els canvis, no és suficient estudiar de manera aïllada els elements que l’integren”. Seguint aquesta premissa, Dario Zappalà ha descobert un nou patró de canvi que confirma, mes enllà de l’increment de temperatura ja conegut, grans canvis en determinades regions que podrien afectar de manera molt important i en un període curt de temps a l’equilibri climàtic del planeta.
La transformada de Hilbert i el clima
Dario Zappalà ha fet servir una metodologia que no és habitual en l’estudi de les temperatures i que es basa en l’anàlisi dels resultats després d’aplicar ‘la transformada de Hilbert’, una equació que també s’ha fet servir, per exemple, per detectar terratrèmols o per estudiar el comportament de senyals elèctriques i biomèdiques. “El nostre treball proporciona una eina més per caracteritzar el canvi climàtic, és a dir, una altra perspectiva des de la que analitzar-lo. Quantes més perspectives diferents tinguem, podrem entendre què està passant i, per tant, millor podrem actuar" argumenta Zappalà.
D’aquesta manera, l’investigador de la UPC ha analitzat la freqüència i l’amplitud de les oscil·lacions de temperatura i ha trobat grans canvis al nord de Finlàndia i a l’Amazònia. Les dades amb que ha treballat han estat estretes de les que generen els satèl·lits des del 1979, any en què comencen es van començar a obtenir. Segons el patró de canvi climàtic descobert per Zappalà, des del 1979, a l’àrea propera al Pol Nord (al nord de Finlàndia) l’amplitud de l’oscil·lació de temperatura ha disminuït al voltant d’un 50% i els pics de temperatura molt baixa s’han reduït molt significativament durant els darrers 10 anys a causa de la fosa dels gels polars.
Pel que fa a la zona de l’Amazònia, Dario Zappalà ha pogut comprovar que l’amplitud de l’oscil·lació de temperatura ha augmentat un 50% degut a la disminució dràstica de pluges en aquesta àrea estratègica per al sistema climàtic de la Terra. En aquesta zona, segons es desprèn del treball de Zappalà, la diferència de temperatura entre l’estació seca i la plujosa ha augmentat, amb pics de molt alta temperatura durant els darrers 10 anys.
A més, l’investigador també ha descobert patrons de canvi estudiant les fluctuacions ràpides de temperatura. L’àrea on es produeixen aquestes fluctuacions es troba als tròpics i s’anomena zona de convergència intertropical. El treball de Dario Zappalà confirma que aquesta zona de convecció s’està desplaçant cap el nord, la qual cosa suposa un canvi important de la dinàmica de temperatura des de l’any 1979 fins a l’actualitat.
Segons explica el mateix investigador, “el nostre treball ve a confirmar altres investigacions i és una prova concloent que evidencia un canvi climàtic de proporcions importants. Hem demostrat amb proves de significació estadística que els canvis són reals i sistèmics, i no són fruit de l’atzar. A més, hem aplicat l’anàlisi en dos importants bases de dades, obtingudes amb models diferents aplicats a mesures de satèl.lits i estacions meteorològiques, i els resultats són molt similars en les mateixes àrees sensibles del nostre planeta, la qual cosa confirma també la seva validesa.”
En aquest treball de recerca també han participat la investigadora del grup DONLL de la UPC Cristina Masoller i l’investigador Marcelo Barreiro, de la Universidad de La República (Montevideo, Uruguay).
Comparteix: