Vés al contingut (premeu Retorn)

Els reptes de la 4ª Revolució Industrial a Catalunya

Article de Rita Mª Planas, professora de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

(Article publicat al Diari de Terrassa el dia 14 de juliol de 2018)

Termes com digitalització, COBOTS, Intel·ligència Artificial, Realitat Augmentada, CiberSeguretat, Industrial Internet of Things (IIOT), Cloud Computing o Big Data han esdevingut  habituals. Són els signes d’un canvi del model productiu que s’emmarca dins del que s’anomena Industria 4.0, i que estan donant peu a la 4ª Revolució Industrial. Som a l’era de la connectivitat, del traspàs d’informació, d’anàlisi de grans quantitats de dades que permetran a les màquines ‘aprendre’ i a la vegada prendre decisions de forma autònoma. Aquest ús de la tecnologia està convertint als robots en peces claus de la Indústria 4.0, dotant-los de més intel·ligència i de majors capacitats autònomes dins dels entorns productius, per millorar eficiències i productivitats. Així, els robots industrials, fins ara tancats per normativa dins de gàbies de seguretat, ja treballen frec a frec amb els operaris, sense riscos, compartint  tasques d’alta precisió. Són els COBOTs o robots col·laboratius, que permeten una fabricació  flexible, adaptada a variants d’un mateix producte per tal de satisfer un mercat cada cop més exigent amb la personalització dels productes adquirits. Catalunya no és aliena a aquest fet. De fet, a Catalunya hi ha un conjunt d’iniciatives per impulsar la Industria 4.0, sobretot entre PYMES.

Tanmateix, tot just es comença a ser conscient de que la implantació de robots i COBOTS afavoreix la innovació i el desenvolupament de nous productes i serveis. I és que els robots, juntament amb la resta de tecnologies de la Industria 4.0, han de ser vistos com a grans catalitzadors de l’economia industrial. Una altra qüestió  per l’èxit de la implantació de la Industria 4.0 a Catalunya és l’existència de tècnics altament qualificats amb una formació transversal, capaços d’analitzar l’entorn productiu com un tot, i no per parts, com es feia fins ara.

Per tant, caldrà formar nous perfils professionals que sàpiguen interpretar grans dades i plasmar els resultats sobre sistemes productius; professionals que integrin totes aquestes noves tecnologies per convertir les línies de producció en ‘fàbriques intel·ligents’.

Aquest és un repte formatiu i social que caldrà afrontar conjuntament entre les  empreses i la universitat.

 

Rita Mª Planas

Professora de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)