Somiar desperts

Bona nit companys i companyes, professors i professores i famílies,

Director, rector, alcalde, estimada padrina de la promoció i representants d’institucions, col·legis i empreses.

Primer de tot volia agrair tenir la oportunitat de representar avui a tots els meus companys i companyes. La veritat és que si us he de ser sincera, des que em van encomanar preparar el discurs per parlar avui, li he estat donant moltes voltes al que podia dir. Podia fer un repàs del que han sigut aquest quatre any per mi, podia parlar de com l’enginyeria m’ha canviat la vida i d’infinitat de coses més.

Però el que realment vull avui, és que tots vosaltres sortiu d’aquí sentint-vos orgullosos del camí que ja fa uns anys vam decidir emprendre. En la meva opinió, els que avui estem aquí, ens podríem definir com a valents i valentes, per decidir emprendre un camí que sabíem que no sempre seria fàcil; lluitadors i lluitadores, per no haver-nos rendit mai, inclús quan, com deia el nostre professor d’àlgebra ‘la bola de neu ja era massa grossa per frenar-la’; enginyosos i enginyoses, be és el que hem estat aprenent tots aquets anys no?, alguns fins i tot dirien que als enginyers i enginyeres ens agrada treballar sota mínims, per haver suspès tants exàmens, però jo preferiria dir que som tossuts i tossudes, perquè si no érem capaços de superar una assignatura a la primera, el quadrimestre següent tornàvem a la mateixa aula a demostrar que sí que érem dignes de l’aprovat, a demostrar que nosaltres sí podíem ser enginyers.

Sincerament, al menys en el meu cas, el camí per convertir-me en enginyera no ha estat gens fàcil. Estic segura que els meus pares han perdut el compte dels cops que he tingut mal de panxa abans d’entregar un treball, o les vegades que he plorat al sortir d’un examen, per no parlar dels dies de festa que no he pogut passar amb ells perquè teníem exàmens i treballs. Però ara que per fi he pogut aixecar el cap i veure el camí que he deixat enrere, me’n adono de com m’ha canviat i m’ha fet créixer com a persona. Me n’adono que aquest ha estat el camí correcte.

De veritat no us en adoneu de tot el que som capaços de fer? Treballant en equip som capaços de crear grans coses, com per exemple cotxes de competició que no tenen res a envejar als que dissenyen les millors escuderies del món, com fan els nostres company d’Ecoracing; amb les nostres mans i el nostre enginy som capaços de crear bellesa i harmonia, com els nostres companys de disseny industrial han demostrat amb les exposicions dels seus projectes. Fins i tot, som capaços de superar-nos dia rere dia i inclús, fer història, com per exemple vam poder fer a Cosmic Research llançant el coet més potent mai fet per estudiants al nostre país. I tot això sent només estudiants, imagineu-vos del que podem arribar a ser capaços de fer en el futur.

Penso que a la nostra generació a vegades el que més ens costa és trobar la motivació i la inspiració, però no crec que sigui just el que alguns afirmen, dient que som una generació sense talent. Durant aquest últims 4 anys he tingut l’honor de conèixer a gent brillant, persones que no dubto que seran capaces d’arribar allà on elles somiïn. Exestudiants de la nostra universitat ara mateix estan considerats dins de les 30 persones més exitoses del món dins del seu camp, algunes estan treballant a les empreses més punteres del món, tenim companys i companyes a Califòrnia, al Japó, a Suècia, estudiant al MIT...

Però estic cansada de veure com alguns desaprofiten el seu potencial o com les ganes de menjar-se el món de la gent poc a poc es van diluint. Creieu-me quan us dic que el futur és a les nostres mans, nosaltres tenim el poder de canviar el nostre demà i de decidir com serà el nostre dia a dia. Però això sí, igual que com ha sigut aquest primer camí en el món de l’enginyeria, no serà gens fàcil, però això no vol dir que no mereixi l’esforç i el risc.

Per acabar, només deixeu-me posar-vos uns deures. Aquest cap de setmana, quan ja us hagueu recuperat de la festa d’avui, permeteu-vos somiar desperts i imaginar tot allò que voleu aconseguir. Penseu en què voleu deixar en aquest món un cop marxeu; i un cop ho hagueu descobert comprometeu-vos a lluitar cada dia de la vostra vida per aconseguir-ho.

I abans d’acabar, vull agrair a totes els familiars que avui esteu aquí el gran esforç que hau fet al decidir acompanyar-nos aquests anys. Gràcies per no rendir-vos mai i ajudar-nos a trobar el camí quan l’havíem perdut. Si avui estem aquí és gràcies a vosaltres i a tots els que heu estat al nostre costat. Gràcies també al personal de l’ESEIAAT i la UPC i sobretot als professors i professores per formar-nos dia a dia.

Moltes gràcies a tots per escoltar-me i enhorabona a totes les graduades i a tots els graduats! Visca la promoció del 2022!  

Alba Badia

Graduada i màster en Enginyeria per l’ESEIAAT de la UPC