Entrevista amb el director de la UPC-ESEIAAT Xavier Roca, per al diari  digital MonTerrassa

La pandèmia ha agafat la universitat en ple curs escolar. Després de més d'un mes, creu que s'han pogut adaptar a les circumstàncies?

Crec, sincerament, que la UPC, i en concret l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (l’ESEIAAT) ha estat un exemple d’adaptació  i d’intel·ligència col·lectiva per fer front a aquesta pandèmia que ha trastocat tots els àmbits de la vida social i econòmica a tot el món. Hem hagut de passar en un temps rècord d’un model de formació presencial a un model no presencial, fent servir de manera intel·ligent les eines telemàtiques de que disposem. Pel camí hem hagut de refer tota la part experimental, que a les enginyeries és molt important, i més a la nostra Escola que forma en enginyeria fent enginyeria. Hem pogut continuar amb la formació de les més de 500 assignatures programades, i tot gràcies a l’esforç del nostre professorat, del nostre estudiantat i del nostre personal d’administració i serveis.

Satisfet amb com s'ha gestionat? Estava preparada la universitat per un fet tan excepcional?

No només estic satisfet sinó que estic realment orgullós de com ha reaccionat la comunitat universitària de l’ESEIAAT. Crec que cap institució, empresa o persona estava preparada per afrontar una situació com la que estem vivint. Tanmateix, tant els que treballem a l’Escola com els estudiants, estem donant el millor de nosaltres mateixos per sortir-nos. Quan tot acabi  recordarem les dificultats, el daltabaix que vàrem viure, però per davant de tot recordarem el que vàrem fer tots plegats per vèncer i sortir endavant, el que som capaços de fer quan les dificultats extremes ens posen a prova. Tant és així que no només el COVID19 no ens ha aturat sinó que la comunitat universitària de la UPC a Terrassa ha estat capaç d'invertir recursos i esforços en ajudar a altres institucions i persones amb projectes tecnològic i solidaris

A nivell acadèmic, com ha afectat la no presencialitat a les classes? (avaluacions, pràctiques...) 

L’afectació ha estat total. El dia 16 de març  es va tancar la universitat. Des de llavors, tota l’activitat docent s’ha realitzat via telemàtica. Tant el professorat com l’estudiantat han realitzat un gran esforç d’adaptació. Els professors i professores han hagut de redissenyar les seves assignatures i adaptar-les a un format telemàtic, amb la feina afegida que això comporta. Igualment, l’estudiantat, al que agraeixo la seva maduresa i comprensió, ha hagut d’adaptar-se a aquest nou format. En aquest sentit, l’ESEIAAT ha estat molt proactiva. Hem creat el canal web TAAIESE, un mirall virtual de l’Escola al que tant el professorat com l’estudiantat poden trobar eines i vídeos tutorials per poder generar el material docent virtual, impartir i assistir a classe, i realitzar avaluacions.

Més enllà de la no presència física a les classes, en què ha repercutit més aquesta nova situació?

La repercussió personal i institucional és màxima, com és lògic. Tots estem realment afectats, sobre tot pel patiment humà i per les conseqüències econòmiques que generaran més partiment. Però des del punt de vista institucional tenim la responsabilitat de romandre sencers, ferms i practicar un optimisme actiu. Som universitat pública i ens devem a la societat i als ciutadans. Som claus tant per resistir com per ajudar a sortir de l’atzucac.

El confinament ha impedit celebrar actes i esdeveniments importants per a la universitat, es recuperaran alguns d'ells en altres dates? 

Els actes més importants previstos en aquesta època de l’any giraven al voltant de la campanya de promoció dels estudis. Fer visible el que fem a l’Escola per l’estudiantat de segon de batxillerat amb inquietuds tecnològiques. Hem hagut de redissenyar en clau telemàtica la majoria d’activitats, si bé alguna s’ha hagut d’anul·lar. En aquest sentit m’agradaria assenyalar que l’ESEIAAT ha estat pionera a Catalunya en organitzar i celebrar Jornades de Portes Obertes a distància, i a més amb molt d’èxit. Hem pogut explicar a centenars de futurs estudiants què som, que fem i com ho fem gràcies a la tecnologia i a l’esforç de la nostra gent. La valoració dels participants ha estat molt positiva i de la nostra experiència n’han après d’altres escoles. Ara estem  treballant en organitzar activitats virtuals per posar en contacte empreses i estudiants, que cada curs fèiem presencialment i que enguany farem telemàticament. Us informarem puntualment.

Professorat i personal administratiu ha mantingut l'activitat habitual? Com s'ha organitzat?

Està treballant el 100% del professorat i del personal d’administració i serveis. I us diré una cosa, treballen el 120%. A casa, la frontera entre el temps de treball i el temps no laboral desapareix. I a més, l’exigència del repte i la magnitud de les dificultats ens han obligat a tots a invertir molt més temps de feina del que era habitual. Hem hagut de refer l’Escola de dalt a baix. Per això vull insistir en agrair a tota la comunitat universitària el compromís envers la societat.

Han tingut alumnat estranger que ha retornat al seu país? I s'ha mantingut el contacte?

La Universitat ha estat des del principi en contacte i al costat de la nostra comunitat internacional. Hem fet tot el que estava a les nostre mans per fer costat als nostres estudiants internacionals. Quan les autoritats ho han permès, i si era la voluntat de l’estudiant, hem  ajudat en tot el que hem pogut la seva tornada a casa. Alguns han tornat a casa, d’altres s’han quedat. Però tots ells han pogut seguir a distància les assignatures de les que estaven matriculats.

Quines han estat les majors dificultats o reptes per adaptar-se?

El gran handicap ha estat el no poder fer la part experimental de les assignatures tal i com esta previst inicialment (en alguns dels més de 100 laboratoris que té l’ESEIAAT). Aquesta no és una qüestió menor, perquè com he dit abans, per a nosaltres és una part fonamental en la formació d’un enginyer i una enginyera. D’altra banda, el nostre professorat també forma part de grups de recerca i la seva activitat d’innovació tecnològica i de  transferència de tecnologia s’ha alentit. Ara, a mesura que avancin les fases de la desescalada, probablement seran els primers a reincorporar-se als laboratoris de recerca. Molts projectes d’R+D són amb empreses o depenen de dates oficials d’acabament marcades per les institucions nacionals i europees.

Des de l'ESEIAAT s'està incentivant iniciatives solidàries entre l'alumnat per combatre el Covid-19. Quina ha estat la resposta i com la valora.

La resposta ha estat exemplar, no només de l’estudiantat, sinó de tota la comunitat i fins i tot de la nostra mateixa institució. Des de fabricar i distribuir material de protecció, fer donació de mascaretes, dissenyar tecnologia per facilitat la tasca dels sanitaris, col·laborar amb el govern per poder fabricar mascaretes reutilitzables, cedir els nostres pàrquings al personal sanitari de Mutua Terrassa, impulsar una campanya per distribuir tablets, PC’s i mòbils entre pacients de diferents hospitals catalans, etc.

Creu que malgrat la situació actual se'n pot treure alguna cosa en positiu?

Sóc dels que penso que sovint aprenem més de les dificultats que no pas en temps de calma. Aquesta situació és molt dolorosa, genera moltes incerteses, ens ha fet perdre éssers estimats i ja està generant pobresa. Tanmateix, i des del punt de vista universitari i de l'experiència tal i com jo l’estic vivint, hem de posar en valor, en primer lloc, l'esforç i el sentit de la responsabilitat de la comunitat universitària. Després la intel·ligència que hem demostrat per reconvertir-nos i reinventar els processos d'ensenyament-aprenentatge i, finalment, però no menys important, la constatació de la importància per a una societat d’apostar per la ciència, la tecnologia, la investigació, la formació i la sanitat pública.

Canviarà a partir d'ara l'organització de la universitat? És a dir, l'epidèmia ha motivat canvis que es pensen seguir aplicant un cop passada l'emergència?

Al llarg de la història si alguna institució ha demostrat que s’adapta als canvis i a les demandes de la societat, aquesta institució és la universitat. En aquest sentit,  l’epidèmia ha generat un coneixement afegit de les eines telemàtiques que també  podrem fer servir en temps de normalitat. Si hi ha canvis seran per millorar els recursos i les metodologies docents de què disposarem, segur.

Pla de desconfinament. Quina serà la decisió des de la UPC de cara al final de curs. Quines mesures s'estan adoptant a nivell de seguretat i higiene per si es reprèn el curs? I a nivell acadèmic, com s'està plantejant?

El consell de direcció i la gerència de la nostra universitat estan ultimant el nostre pla de desescalada i desconfinament que, lògicament, ha de ser coherent amb les decisions del Govern de la Generalitat i de l’Estat. Tant bon punt s’aprovi aquest pla de desescalada de la UPC, us informarem.

S'està realitzant des de l'ESEIAAT algun tipus de seguiment emocional als alumnes? Algun servei que puguin utilitzar sobre com portar el confinament?

L’estudiantat de la UPC disposa d’un servei d’assessorament psicològic per afavorir l'adaptació al món universitari, tenir cura de  l'estabilitat personal, augmentar el  rendiment acadèmic i , ajudar-li a entendre, pensar i canviar davant de noves realitats. Ara, davant aquesta situació aquest servei ha ampliat  els dies d'atenció i ha modificat el canal de comunicació, que evidentment  passa a ser no presencial, per videoconferència.

Com està vivint el confinament com a persona i com a director de la universitat

Inicialment amb molta preocupació, evidentment, perquè la incertesa era enorme. Ningú sabia a què ens enfrontàvem  i el pes de la responsabilitat és molt alt. Som una Escola molt gran. Per les nostres dimensions, som l'escola d’enginyeria més important de Catalunya. Les persones que formen el meu equip de direcció (del que estic molt orgullós, perquè ha tingut una actitud excel·lent i exemplar) havíem de prendre decisions molt importants per reorganitzar la vida universitària a l’ESEIAAT, decisions que afectaven a més de 5000 persones. En aquest sentit, el Consell de Direcció de la UPC sempre ha estat al nostre costat i entre tots hem pogut fer front d’una manera més que satisfactòria a la situació. De manera que de la preocupació inicial vàrem passar immediatament a l’acció i, ara, la sensació és de satisfacció relativa. Tenim una part de la feina feta però hem d’acabar de rematar-la. Encara falten decisions importants per poder organitzar el curs vinent i complir amb la màxima eficiència i efectivitat  la missió que ens ha encomanat la societat.