Es compleixen 120 anys del primer curs d’enginyeria a Terrassa
El dia 3 de febrer de 1902, el professor de ‘Teoria de Teixits’ i primer director, Pere Vacarisses i Bofill, va impartir el discurs inaugural del primer curs d’enginyeria que s’impartia a Terrassa. Les primeres classes es van realitzar a l’Ajuntament. Poques setmanes desprès a l’edifici del Carrer Topete. Finalment, el dia 9 de Maig, amb la presència del Ministro de Instrucción Pública y Bellas Artes, Conde de Romanones, es posava la primera pedra de l’anomenat Palau d’Indústries, edifici projectat per Lluís Muncunill que s’inauguraria el 3 de juliol de 1904, seu de l’actual Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC)
Pere Vacarissas i Bofill (director), Bartomeu Amat i Brugada, Eugeni Ferrer i Dalmau, Percey R. Chown, Josep Prats i Aymerich formen el cos docent del curs 1902-1903, el primer curs impartit a l’Escola Superior d’Indústries de Terrassa que va tenir lloc, als seu inicis, a l’Ajuntament i més tard a l’edifici del carrer Topete. En plena II Revolució Industrial, Terrassa, juntament amb Bilbao, Madrid i Barcelona entrava a formar part del reduït grups de ciutats de l’Estat que comptaven amb un centre superior de formació en enginyeria.
El dia 3 de febrer de 1902, el professor i primer director de l’Escola, Pere Vacarisses, pronuncià el discurs d’inauguració d’aquell primer curs en presència del Rector de la Universitat de Barcelona, Rafel Rodríguez Méndez; de l’alcalde de Terrassa, Joan Salas i Morral; del diputat a Corts, Alfons Sala i altres autoritats. Pere Vacarisses va defensar l’existència de les pràctiques en empreses als estudis d’enginyeria. ”De este modo los alumnos se acostumbrarán a un trabajo regular, que a parte del caudal de conocimientos prácticos que les ha de reportar, les iniciarà en la senda de una vida laboriosa, que es base obligada de toda cultura industrial.” va dir el director Vacarissas el dia 3 de febrer de 1902, sense imaginar que 120 anys desprès, aquella proposta, aleshores potser agosarada, genera actualment, cada any, 2000 convenis de pràctiques remunerades a més de 120 empreses que col·laboren amb l’ESEIAAT de la UPC
Del vapor a l’espai, Terrassa batega amb cor politècnic
Per això, aquest any 2022, l’ESEIAAT de la UPC commemora el seu 120 aniversari amb tot una sèrie d’activitats que tindran lloc al llarg de l’any i de les que s’informarà puntualment. El logo i el lema de l’aniversari “1902-2022, Terrassa, cor politècnic” estarà present a totes les activitats universitàries d’enguany. A més, l’Ajuntament de Terrassa ha decidit posar al centre de la seva Fira Modernista a l’ESEIAAT, amb la qual cosa la ciutat i la universitat oferiran una àmplia oferta d’activitats que visibilitzaran aquest centre de la UPC i que ajudaran a conèixer la seva història, sempre lligada a la ciutat de Terrassa, a la Universitat Politècnica de Catalunya des de la seva fundació, i al progrés del país. Aquesta agenda d’activitats es podrà consultar al lloc web https://eseiaat.upc.edu/ca/120anys.
Segons declara el director de l’ESEIAAT de la UPC, Xavier Roca, ”al llarg d’aquests 120 anys, la formació d’enginyers i d’enginyeres a Terrassa ha proporcionat a la societat professionals altament qualificats que han abordat amb excel·lència els reptes i les necessitats del país en cadascuna de les etapes econòmiques i tecnològiques del darrer segle. Podríem dir que la nostra és una història que va del vapor a l’espai; darrere d’aquesta frase batega la història del progrés tecnològic, econòmic i industrial d’un país i tot un futur per davant, perquè ara, al segle XXI, seguim acompanyant a la societat cap el progrés i el benestar amb la mateixa il·lusió i sentit de la responsabilitat que aquells pioners de fa més d’un segle.”
1902, primera pedra d’un edifici singular
Una de les vessants mes desconegudes i singulars del modernisme català és el modernisme industrial. El Palau d’Indústries, que va acollir les Escoles Industrials de Terrassa n’és un bon exemple de la plasmació d’aquesta singularitat. La primera pedra es va posar el dia 9 de Maig, amb la presència del Ministro de Instrucción Pública y Bellas Artes, Conde de Romanones. L’edifici, es va inaugurar amb motiu de l’Exposició de Productes Locals el 3 de juliol del 1904.
L’arquitecte Lluís Muncunill es va inspirar en l’edifici de la Universitat de Barcelona d’Elies Rogent, que data del 1856. La construcció segueix els models de l’arquitectura eclèctica alemanya, però Muncunill va introduir, per modernitzar aquesta imatge, el maó vist i les aplicacions ceràmiques de color que contrasten amb els murs de paredat comú i la pedra dels accessos. El maó és utilitzat, doncs, com a element decoratiu principal.
El Palau d’Indústries, conegut com l’Escola Industrial de Terrassa, ha contribuït al desenvolupament industrial i universitari de la ciutat amb promocions d’enginyers i tècnics de diferents especialitats. L’any 1972 era seu de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT), any en què entra a formar part de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Posteriorment, l’any 2010, l’EUETIT canvia el nom pel de Escola d’Enginyeria de Terrassa (EET). Cinc anys desprès, al 2015, l’EET i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) es fusionen i creen l’actual ESEIAAT de la UPC, amb seu a l’edifici que es va inaugurar l’any 1904.
De manera que l’edifici de l’actual ESEIAAT de la UPC ha estat al llarg de la història del darrer segle bressol de la major part de les àrees de l’enginyeria, com ara la industrial, l’electricitat, l’electrònica, la robòtica, la mecànica, la química, el tèxtil, el disseny, l’audiovisuals i més recentment l’aeroespacial. En total, l’ESEIAAT de la UPC forma cada curs 4000 enginyers i enginyeres a les seves aules i laboratoris, i gradua 800 professionals de l’enginyeria altament qualificats cada any. Aquestes xifres, sumades als 10 graus i 10 màsteres universitaris que imparteix actualment, posicionen a aquest centre de la UPC entre els cinc més importants de l’Estat i el més gran de Catalunya
