Professió regulada

El màster universitari en Enginyeria Aeronàutica és un títol habilitant, és a dir, permet l'exercici de la professió regulada d'Enginyer Aeronàutic a l'estat espanyol, ja que la seva superació implica obtenir les competències específiques determinades per la legislació nacional per exercir les seves atribucions.

L'activitat de l'enginyer aeronàutic cobreix tot el sector aeroespacial, tant de la faceta de la producció (disseny, desenvolupament i fabricació) de tot tipus de vehicles aeroespacials i dels diferents elements que els conformen, com de la seva operació i manteniment, i també des la faceta de la logística associada a la seva utilització i operació, incloent les servituds aeroportuàries i la navegació i circulació aèries (sistemes de control, gestió i explotació aeroespacial, que inclouen el maquinari i el programari dels diferents sistemes de suport de l'activitat aeroespacial i la seva interrelació); també la seva activitat s'emmarca en les infraestructures aeroespacials, activitat centrada en el disseny, construcció, explotació i manteniment del conjunt d'infraestructures que suporten la seva activitat. Es tracta d'un/a professional amb capacitat per a l'aplicació de la ciència i la tecnologia aeroespacial i el desenvolupament de noves tecnologies. És a més el/la professional amb plenes competències en certificació de vehicles aeroespacials i en certificació de sistemes logístics aeroespacials, en particular aeroports i sistemes de navegació aèria.

Competències transversals

Les competències transversals descriuen allò que un titulat o titulada és capaç de saber o fer en acabar el procés d'aprenentatge, amb independència de la titulació. Les competències transversals establertes a la UPC són emprenedoria i innovació, sostenibilitat i compromís social, coneixement d'una tercera llengua (preferentment l'anglès), treball en equip i ús solvent dels recursos d'informació.